Continuem cap a la MiniTransat 2017
Falta poc més de mig any perquè es doni la sortida de la Mini Transat 2017 en la qual estic inscrit. El camí fins aquí no ha estat un camí de roses des d’aquell estiu de 2012 en què em vaig fer amb el Pogo 1 ALFIN… Però aquí estem amb energies renovades, amb unes ganes inacabables i infinites de navegar i córrer tan emblemàtica regata!
I és que en 5 anys ha passat de tot el que pot passar, gairebé dos anys van passar des que vaig portar el vaixell de Pollença fins que vaig fer la meva primera regata de la Classe Mini a 2014. Després ha vingut la feina d’anar posant al dia un vaixell d’aquesta classe i amb un pressupost més que ajustat….
La veritat és que he gaudit moltíssim, tant com he après de les lliçons que s’han anat presentant. Aquestes han estat la millor escola … un cop l’Anna ens va dir a Guille i a mi que el Mini és una gran escola, quina gran veritat amagaven aquestes paraules! Mai m’havia jo enfrontat a problemes d’aquest tipus en condicions semblants. Si hagués de resumir el que he après fins ara, diria que he après a prioritzar sota “pressió”.
Però bé em vaig deixant de filosofia i dono pas a la qüestió crucial: el PRESSUPOST. Acabo d’afegir una opció de DONATIU al bloc que comparteix la meva aventura Mini amb el meu treball. I és que ha arribat un punt en què cal preparar al màxim el vaixell, qualsevol element ha de ser revisat i renovat si pot complir amb la seva comesa.
Així que em trobo estalviant fins a l’últim euro que guanyo per poder pagar el cost de la aventureta atlàntica.
Qualsevol donatiu que em puguin fer serà ben rebut i ben invertit en el projecte, molt cal fer amb el mínim pressupost. Un altre desafiament dins el desafiament 😉