La Mini Golfe 2016 o el que la Tramontana diu que ha de ser…

Doncs bé que hi farem, la meteorologia i la mar manen per si teniem algun dubte.
Aquest proper cap de setmana tenim la primera regata del circuit Mini650 en aigües del Golf de Lleó. Per ser concrets la regata està prevista per als dies 3 al 6 de març organitzada per CEM de la Gran Motte (costa Mediterrània Francesa). Es tracta d’una regata costanera de 100 milles nàutiques que discorre per la costa del Languedoc-Rosselló. Es tracta d’una de les meves regates favorites (encara que només l’he fet 1 vegada), ja que és com un esprint on no et pots distreure ja que hi ha múltiples opcions i això per a un vaixell veterà com l’ALFIN és fantàstic perquè li permet mantenir-se amb la flota.
Cal recordar que els vaixells de la Classe Mini d’última generació són “substancialment” més ràpids que el Pogo original. Així que si es vol destacar en la flota, no cal fer-ho bé, cal fer-ho millor que això …
Doncs bé aquí està la gràcia que el teu primer vaixell sigui un de vell, si és que té gràcia es clar, doncs has d’esforçar-te encara més. Però no em queixaré ja que era l’única cosa que vaig poder adquirir amb els estalvis que tenia …
Bé tornant al tema del post, la meteo és qui ens diu el que fer aquesta vegada. El cap de setmana passat, el previst per al transport fins a França de 160 milles nàutiques, es va tancar la possibilitat de navegar ja que la previsió al golf era molt dolenta, potser teníem una finestra de 24 hores però que no era suficient per arribar amb garanties. Tinguem en compte que qualsevol contratemps i ens trobem entre dos fronts enemics, el llevant i el mestral. Així que vam optar per quedar-nos a port i avançar altres temes del projecte Minitransat.
I ara toca mirar la meteo per veure si podem arribar al límit … però sembla que tampoc serà possible, el Golf està tancat de moment … Amb una mica de sort s’ajorna la regata i podem arribar, però aquesta ja no és la millor solució.
Per si de cas estic mirant el Festival de Cinema de Vela que es durà a terme aquest mateix cap de setmana a Bilbao, el Sail-In-Festival … Veurem si podem córrer aquesta regata …

Sabeu companys què és allò que ens mou, el que ens fa sentir vius ?, és la màgia de la vida … La reconeixeràs perquè et farà sentir un pessigolleig en el més profund del teu ésser, et obrirà tot el teu potencial, et farà ser capaç de tot (o almenys sentir-te capaç). La reconeixeràs perquè amb ella del teu costat veuràs com les dificultats es van resolent una darrera l’altra. No hi pot haver pressa, la màgia que us parlo no vol presses, vol que la mantinguis viva no que la tornis boja.

Jo reconec que la sento quan faig el pas per complir el meu somni, el que sigui, però sobretot aquest somni que veus llunyà, si bé difícil no impossible … Quan dono aquest pas ferm, el del compromís, aquest pas que ja no permet un pas enrere o un pas en fals. Quan creuo aquesta línia s’obre davant meu tot un univers de possibilitats, unes ajuden més i altres menys, però totes van a donar-te un cop de mà.

He decidit fer la Minitransat, intentaré que sigui la del 2017, però no m’importa que surtin malament els plans i la tingui d’ajornar. Ja està decidit … no hi ha marxa enrere, cal donar-ho tot fins a les últimes conseqüències, sens dubte això em posa !.

Fa molt de temps que es coneix la propietat magnètica de la Terra, aquesta propietat ha permès a l’ésser humà i, se suposa a altres animals, l’orientació sobre la superfície del nostre planeta des de temps immemorials. Però què és realment el magnetisme terrestre?

Per contestar aquesta important qüestió pot ser útil conèixer primer el que és o pel que es coneix al camp magnètic simple.

Camp magnètic: un camp magnètic és la representació d’unes forces no visibles però sí sensibles l’origen s’atribueix a la circulació o moviment de les partícules elèctriques o el corrent elèctric en si mateixa.

Així doncs cal considerar que a l’interior de la Terra es donen tals corrents elèctrics i com a conseqüència de les mateixes es genera el magnetisme que fa orientar-se a l’agulla nàutica o brúixola.

No obstant aquest camp magnètic, la representació gràfica es pot veure a la imatge d’aquest article, dista molt de ser constant i regular. Les variacions del camp magnètic terrestre són irregulars i s’atribueixen a la variació i irregularitat del nucli de la Terra.

Sigui com sigui, el fet és que vivim submergits en un camp magnètic, el terrestre. Alguns dels fenòmens que podem observar deguts a aquest camp són les aurores boreals i / o australs. Aquest fenomen és conseqüència de la interacció de les partícules provinents del Sol amb el camp magnètic terrestre.

10 raons per utilitzar el compàs magnètic

El compàs magnètic és aquest instrument que portem al vaixell i que de tant en tant li dirigim una miradeta a veure si ens mostra una cosa diferent. I efectivament no ens dóna res que no coneguem per mitjà d’altres dels instruments de bord, però no és la quantitat el que importa (almenys en aquest cas), sinó més aviat la qualitat.

La brúixola, agulla nàutica o compàs magnètic ens proporciona una indicació certa i estable de la navegació que estem portant, indica molt i ho fa de molt bona gana, sinó vegem els avantatges que ens aporta, des del meu punt de vista clar

1) Indica clarament el rumb magnètic (corregit la desviació i tenint clara la declinació magnètica del lloc, és clar) que portem

2) Mostra el ritme de gir o ritme de canvi de rumb, això és la velocitat de gir que li produeix el vent i la força del timó

3) Mostra l’escora que portem, de vegades pot semblar una cosa i després ser una altra (nit, fred, son, etc …)

4) Consum energètic mínim, a la nit li podem posar una llum de LEDS prop i reduïm encara més la despesa energètica

5) Independència dels proveïdors de senyal satel·lital, és a dir, que no depenem de l’estimat GPS o d’un altre sistema satell·ital de navegació

6) En el pitjor dels casos, quan ens quedem sense energia elèctrica, pel motiu que sigui, ell el compàs magnètic seguirà marcant el Nord magnètic

7) Embelleix la coberta de qualsevol vaixell, especialment la dels velers clàssics

8) Ens proporciona un motiu de conversa tot recordant (els més grans) quan no hi havia mes que el sextant, el cronòmetre i el compàs per tot instrument de navegació, i amb ells es solcaven tots els mars d’aquest brau oceà

9) Navegant a vela el seguir el rumb magnètic ens permet regularitzar la navegació evitant el desviar-se contínuament de la ruta marcada a la carta. Em diran que el GPS fa el mateix, sí però no és el mateix en el sentit romàntic de la paraula

10) També ens permet detectar i avaluar la intensitat i rumb del corrent quan naveguem prop de la costa o amb referències a la vista

Aquesta setmana serem testimonis d’una de les entrades d’aire fred més importants d’aquest hivern, i si no feu una ullada al mpa que us penjo…

 

Aquí penjo les curses que hi han programades

 

CIRCUIT MINI MEDITERRANI: 7 CURSES

DESDE MARÇ FINS AL JULIOL 2015

MARÇ: C – Mini Golfe (Grand Motte), C – Arcipelago (Talamone està cap al mig de la bota crec aprop de Roma)

ABRIL: B – Gran Premio de Italia (Genova)

MAIG: B – GENOVA CAGLIARI , B – TOUR DE LA CERDEGNA

MAIG-JUNY : TRANSPORT 1000’ CALIF??

JUNY: C – AIR VALENCIA

JULIOL: B – Mare Nostrum – MINI MAX

 

Aquestes són les distàncies per navegar, gairebé totes

Distancias para navegar, están casi todas

Cambrils	Grand Motte	218’
Cambrils	Génova	405’
Grand Motte	Génova	250’
Cambrils	Fiumicino	509’
Fiumicino	Talamone	75’
Talamone	Génova	155’
Génova	San Remo	57,5’
Cambrils	Barcelona RCMB	60’
Cambrils	Valencia	117,5’
Barcelona	Valencia	180’
Cambrils	Castellón	83,5’

 

Calendari Classe Mini Mediterrani

– Mini Golfe 2015: 4 al 8 marzo. Cat. C. 100’ SOLITARIO / Grand Motte Guillaume Rottee / +33 (0)4 6756 1910

– Arcipelago 6,50 2015: 20 a 22 marzo. Cat. C. 170’ DOBLE / Circolo Vela Talamone / +39 0564 86 7482

– Gran Premio d’Italia 2015: 11 a 18 abril. Cat. B. 540’ DOBLE / Genova / +39 010 2461 206

– Genova – Cagliari 2015: 1 a 6 mayo Cat. B. 360’ – 390’ SOLITARIO / Genova

– Tour de la Cerdegna 2015: 16 a 23 mayo Cat. B. 425’ SOLITARIO / Cagliari – Cagliari

– Mini Air Valencia 2015: 27 junio a 4 julio. Cat. C. 300’’ DOBLE / Valencia – Palma – Garraf

– Mare Nostrum 2015: 10 julio a 17 julio. Cat. B. 500’’ DOBLE / Garraf – Balears – Garraf

Regata Mini Barcelona 2014

 

Ja arriba la tardor i així els temporals d’hivern no trigaran a aparèixer. Les últimes regates de la temporada tenen lloc en aquestes dates, en concret la Mini Barcelona tindrà lloc durant la setmana del 13 al 19 d’octubre. Serà la segona regata de “minis” i última regata de la Classemini que realitzi aquesta temporada.

La primera va ser difícil a causa de la diversitat de situacions que es van donar, pràcticament totes de cenyida d’allò més, cenyida i descuartelar. Rumbs agraïts amb vents suaus però durs amb vents mitjans o forts. Com sabem els minis no són vaixells que destaquin per la seva qualitat de barloventear.

Observant els mapes meteorològics sembla com si els vents del Nord volguessin irrompre en escena, haurem d’estar pendents ja que el recorregut principal de la regata és deixar l’illa de Menorca per estribord. Així que la tramuntana pot fer de les seves. Amb l’entrada d’aire fred segurament tinguem inestabilitat vertical sent per tant els vents protagonistes gairebé al 100% en aquesta regata de tardor (si no m’equivoco!).

Sembla ser que tindrem l’honor de veure navegar a tota una novetat, és a dir, el nou Pogo el tercer de la saga i en principi si no passa res, navegaran les tres generacions d’aquest mític vaixell i del no menys reconegut drassana bretó, Structures .

Amb la consecució d’aquesta propera regata podré dir que he complert els objectius d’aquesta temporada, que eren la posada a punt del vell ALFIN i la participació en almenys una competició oficial de Categoria C. Com aquesta s’ha fet, puc participar en la regata de Categoria B com és la Mini Barcelona, ​​havent complert així amb escreix el que esperava.

Ahir vam donar la volta al petit gran vaixell ALFIN . Ho vam fer a la nau d’en Toni a Cambrils, la seva direcció i execució va ser fonamental per al ” final feliç”.

Ara toca el més dur fregat i preparació de la superfície per a rebre el tractament anti osmosi. Veurem com acaba tot…

Per a les persones que no em coneixen us diré que l’ALFIN és un vaixell a vela de la marca Pogo (classe sèrie dels “minis”) de primera generació construit l’any 2001. En l’últim saló nàutic de París es va presentar el que serà el Pogo 3 o de tercera generació. Així us podeu fer una idea del tipus de veler que és el ALFIN. Es tracta d’una embarcació de regates oceàniques o d’altura, concebut per a tripulacions reduïdes permet la navegació lluny de la costa . Això és fantàstic! no ho veieu?, un veler de 6,50 metres que permet viure a alta mar a 1 o 2 tripulants durant un temps determinat.

Si a això li sumem que en ser una embarcació relativament antiga i per tant relativament econòmica, obtenim un embarcació assequible per iniciar-se en la competició de vela oceànica en solitari.

Doncs bé és aquí on vull arribar, potser sóc una mica ignorant de les condicions de vida que he de trobar, potser sóc una mica “agossarat”, o no, altres ho estan fent i no se’ls veu massa castigats per la solitud extrema (prop dels 30 dies sense comunicació amb terra, en l’última Minitransat o transat 650), http://www.minitransat.fr

No sé potser , potser… però ho he de fer, ho veig clar i no puc ignorar aquesta emoció que m’inunda quan surto a navegar…